A la Pelu!!! i més cosetes... (Dual)

Hola a tots,

Ja fa dies que no escric res, però és que cada dia dormo més i clar em queda menys temps per posar-me davant de l'ordinador. Avui m'he decidit a explicar-vos els darrers aconteixements i les coses que he fet i que així pogueu entendre les fotos que hem pujat a l'àlbum.

Hola a todos,
Hace días que no escribo nada, pero es que cada día duermo más y claro me queda menos tiempo para ponerme delante del ordenador. Hoy me he decidido a explicaros los últimos acontecimientos y las cosas que he hecho y que así podais entender las fotos que hemos subido al álbum.

Ahir vaig anar a la pelu i ja em podeu veure a les fotos amb el cabell curt. La veritat és que tenia una mica de calor, ara vaig més fresquet. El cabell el tinc més ros tirant a pel-roig i ara sembla que he crescut.

Ayer fui a la pelu y ya me podeis ver en las fotos con el pelo corto. La verdad es que tenía un poquito de calor, y ahora voy más fresquito. El pelo lo tengo más rubito tirando a pelirrojo y ara parece que haya crecido.

Ara us explico les coses més interessants que he fet aquests dies.

Ahora os explico las cosas más interesantes que he hecho estos días.

El cap de setmana del 20 de maig va ser la Diada del Claret, allà on el papa es passa tant de temps fent coses de bàsquet. Doncs la veritat és que molt bé, molt bé, no m'ho vaig passar. Hi havia massa gent i em vaig atabalar una mica (per no dir que bastant). Hi havia molt de soroll, gent cridant, moltes pilotes, els xiulets dels àrbitres... així que plorava més que no em divertia. Però en algun moment vaig estar la mar de bé, ja que de pas, aprofitava per anar de braços en braços de la gent. El papa va jugar un partit de bàsquet el diumenge, i el vaig poder veure (a estonetes) en tota la seva "salsa", i em van regalar una samarreta que em venia una mica gran, ja que era de la talla 10, així que us podeu imaginar!!! Al migdia, el tiet Roger em va donar de menjar i després vaig fer un "rotet" que em va "retombar" el col·legi... També vaig passar força estona amb el Lluc i el Guille, uns cosinets que van al Claret i fan bàsquet, i que em van cuidar molt. Són més macos.... Suposo que l'any que ve, com ja seré més gran, m'ho podré passar més bé i ja podré jugar amb pilotes de bàsquet de veritat.

El fin de semana del 20 de mayo fue la Diada del Claret, allí donde papá pasa tanto tiempo haciendo cosas de básquet. Pues la verdad es que muy bien, muy bien, no me lo pasé. Había mucha gente y me atabalé un poco (por no decir que bastante). Había mucho ruido, gente chillando, muchas pelotas, los pitos de los árbitros... así que lloraba más que no divertirme. Peró en algún momento estuve la mar de bien, ya que de paso, aprovechaba para ir de brazos en brazos de la gente. El papa jugó un partido de básquet el domingo, y lo pude ver (a ratitos) en toda su "salsa", y me regalaron una camiseta que me venía un poco grande, ya que era de la talla 10, así que ya os podeis imaginar!!! A mediodía, el "tiet Roger" me dió de comer y después hice un "rotet" que "retumbó" el colegio... También pasé bastante tiempo con Lluc y Guille, unos primitos que van al Claret y hacen básquet, y que me cuidaron mucho. Son más majos.... Supongo que el año que viene, como ya seré más mayor, me lo podré pasar mejor y ya podré jugar con pelotas de básquet de verdad.

A la setmana següent vam anar d'excursió a Gualba amb el amics del papa de la Universitat i els seus nens: el David, l'Ana i l'Aïna. Jo era el més petit, però em va agradar molt una "excursioneta" que vam fer per la montanya en busca d'una locomotora que no vam trobar. Però em vaig passar gairebé dues hores dins de la motxila on em portava la mama, tot mirant els arbres, les flors, una cascada, i fins i tot, una serp d'aigua!!!

A la semana siguiente fuimos de excursión a Gualba con los amigos del papa de la Universidad y sus niños: David, Ana y Aïna. Yo era el más pequeño, pero me gustó mucho una "excursioncita" que hicimos por la montaña en busca de una locomotora que no encontramos. Pero me pasé casi dos horas dentro de la mochila donde me llevaba mamá, mirando los árboles, las flores, una cascada, e incluso, una serpiente de agua!!!

Al dia següent vam anar a dinar amb els avis Manel i Mari Carmen i els tiets, i vaig conèixer uns cosinets del papa de Cartagena: la Silvia i l'Alberto. Com era dia 28 de maig, resultava que coincidia amb l'aniversari del "tete" Francesc, que feia 27 anys. Així que després de dinar vam anar a menjar pastisset (bé, jo encara no puc) i a bufar les espelmes.

Al día siguiente fuimos a comer con los abuelos Manel y Mari Carmen y los "tiets", conocí a unos primos de papá de Cartagena: Silvia y Alberto. Como era día 28 de mayo, resultaba que coincidía con el cumpleaños del "tete" Francesc, que hacía 27 años. Así que después de comer fuimos a comer pastelito (bueno, yo todavía no puedo) y a soplar las velas.

A la setmana següent era l'aniversari del "güeli", així que vam anar cap a Calella. Quants aniversaris en pocs dies!!! La veritat és que m'agrada sortir de Barcelona. Dormo més, estic més tranquil, i ja de pas, els papas també poden dormir una mica millor. Allà vaig anar a fer un tomb pel Parc Dalmau, i vaig conèixer a la Laura, una amigueta del tete.

A la semana siguiente era el cumpleaños del "güeli", así que fuimos a Calella. Cuantos cumpleaños en pocos días!!! La verdad es que me gusta salir de Barcelona. Duermo más, estoy más tranquilo, y ya de paso, los papas también pueden dormir un poco mejor. Allí fui a pasear por el Parque Dalmau, y conocí a la Laura, una amiguita del tete.

Aquest dissabte passat, el dia 10, vam anar a Vilafranca a cel·lebrar l'aniversari del tiet Andreu. Va ser una sorpresa, ja que el seu aniversari va ser el 10 de gener, però com van operar a la tieta Mon i després ja vaig néixer jo... doncs ho vam deixar córrer. I ahir diumenge, van venir a casa la "tita Pepi" i el "tito Juan" de Cartagena, que tampoc els coneixia. Poc a poc ja vaig coneixent a la família!!!

Este sábado pasado, el día 10, nos fuimos a Vilafranca a celebrar el cumpleaños del "tiet" Andreu. Era una sorpresa, ya que su cumpleaños fue el 10 de enero, pero como operaron a la "tieta" Mony después ya nací yo... pues lo dejamos correr. Y ayer domingo, vinieron a casa la "tita Pepi" y el "tito Juan" de Cartagena, que tampoco los conocía. Poco a poco ya voy conociendo a la familia!!!

Bé, i avui dilluns, com ja és habitual des que la mama va començar a treballar, doncs a casa dels "güelis"!!! Ben aviat ja surto de casa, sobre les 7:30h del matí, i fins gairebé les 15h no arriba la mami, i després, per la tarda ens tornem cap a casa, una volteta, "banyito", sopar un "bibi" (que cada vegada són més grans) i a dormir!!! I a esperar que passi ben depressa la setmana per a que arribi el cap de setmana i poder estar amb els papis més temps, sobretot amb el papa que no el vaig tant...

Bueno, y hoy lunes, com ya es habitual desde que la mama empezó a trabajar, pues a casa de los "güelis"!!! Muy pronto ya salgo de casa, sobre las 7:30h de la mañana, y hasta casi las 15h no llega la mami, i después, por la tarde volvemos a casa, un paseíto, "bañito", cenar un "bibi" (que cada vez son más grandes) y a dormir!!! Y a esperar que pase deprisa la semana para que llegue el fin de semana y poder estar con los papis más tiempo, sobretodo con papá que no lo veo tanto...

Si voleu, hi han unes quantes fotos noves que podeu veure i votar la que més us agradi, o fer comentaris...

Si quereis, hay unas cuantas fotos nuevas que podeis ver y votar la que más os guste, o hacer comentarios...

Fins aviat!!!!
Hasta pronto!!!!