Ja soc aquí!!! (En català)

Hola a tots,

Ara tinc una estona per escriure tot el que m'ha passat els darrers dies que, com sabreu, han estat moltes coses. Per on començar? Doncs pel principi...

Dissabte 14 de gener de 2006

El dissabte al matí vaig acompanyar als meus papàs a la perruqueria de la Pili, la cosineta de la meva mare. El papa realment necessitava un canvi de look ja que duia el cabell molt llarg. Doncs estant allí em van entrar unes ganes boges de sortir, potser és que jo també em volia tallar el cabell!!! Vaig decidir llençar una patadeta per aquell foradet que posava "Exit". Llavors vaig sentir el següent diàleg:

Mama: "Jordi, no em trobo massa bé."
Papa: "Vols que anem a l'Hospital?"

Jo em vaig posar a cridar: "SIIIIIIIIIIIII" però ningú em sentia...

Mama: "Pili, marxarem cap el metge ja que no estic gaire fina"
Pili: "Sí, sí, marxeu que allí estareu més tranquils"

Llavors em vaig pujar al Scenic i vaig notar com tornàvem cap a Barcelona.

Papa: "Entrem per les rondes i passem per casa? Així podem anar a buscar els papers de l'embaràs i de pas podem agafar la canastreta i les coses per si de cas"
Mama: "D'acord, però no agafem res. No crec que calgui. Total, encara queden 3 setmanes per sortir de comptes!!! De moment només sento una pressió aquí baix..."
Papa: "De tota forma ho agafarem i així ja ho tenim al cotxe..."
Papa: "San, què tal estàs? És que estem en reserva i crec que seria bo que anéssim a posar gasolina... No vagi a ser que..."
Mama: "No t’amoïnis, pots posar gasolina que estic bé"

Una estona després va ser quan em vaig sentir en un lloc familiar... La zona d'urgències de la clínica del Pilar. Uns mesos enrera ja hi vaig venir... Quan a la mama li donaven aquelles punxades tan fortes.

Doctor Mallo: "Sandra, aquestes coses són normals, i més si vas tenir visita al ginecòleg el dijous passat. T'he fet una ecografia i el Pol està bé, i tot està llest per a que surti, però hauries de fer repòs 3 ó 4 dies fins que vagis al metge. El Pol encara no està encaixat però hauries de fer bondat no vagi a ser que es precipiti tot. Res de pesos, res de pujar o baixar escales i repòs absolut, millor llit que sofà."
Mama: "D'acord doctor".

Vaig mirar el meu rellotge i eren les 13:30 del migdia, llavors em vaig posar a cridar: "Vull sortir!!!!" però aquest cop encara ningú em sentia.

Mama: "Jordi, anem cap a casa. Ja dèiem que no era res i tot normal. Només he de fer repòs".
Papa: "D'acord. Anirem a buscar un pollastre per així no haver de fer el dinar i poder descansar. Aquesta tarda he de portar el partit del Mini femení de la Laura i l'Albert, però trucaré a l'Iban a veure si el pot portar ell per poder cuidar-te".

Després de dinar vaig decidir que ja era hora de sortir i vaig començar a emprenyar a la mare.

Mama: "Jordi, tinc com unes fiblades aquí..., és com si tingués una pressió molt forta. Em van i venen de tant en tant.
Papa: "Sandra, té agafa el cronòmetre dels entrenaments i anem a mesurar el temps entre cada fiblada que sents. Intentaré esbrinar en aquest llibre si són contraccions o no."
Mama: "Jordi, ara ja són cada 7 minuts i em duren fins a 2 minuts cada una".
Papa: "De tota forma no són gens regulars. Vaig a trucar a l'hospital a veure que em diuen. M'han dit que ells per telèfon no saben si són contraccions. Que hi anem, que hi és el mateix metge d'aquest matí i que ell podrà valorar-ho".
Mama: "Vaig a dutxar-me a veure si em relaxo i després veiem".
Papa: "Ja t'has dutxat, tot segueix igual, així que marxem al metge que jo no vull que el Pol vingui aquí".

Ja ho havia aconseguit!!! Els pares ja tornaven cap a l'hospital, i ara només em faltava esperar a veure que deia el metge.

Infermera: "Hola Sandra, et posarem aquí al monitor per mesurar les contraccions, hi hauràs d'estar 40 minuts i ara avisarem al teu marit per a que t'acompanyi".
Mama: "Em fa molt mal..."
Papa: "Curiós això del monitor, les contraccions es veuen molt bé, arribes fins a 90".
Mama: "Quanta estona portem aquí? Tinc molt mal d'esquena, la posició és molt incòmoda".
Papa: "Ja portem gairebé hora i mitja, tingues paciència".
Doctor Mallo: "Hola, tens algunes contraccions però no gaire regulars, encara. El millor que podem fer és que marxeu cap a casa i que torneu d'aquí 48 hores. Abans però donarem una ullada a la Sandra. Jordi, esperat millor a la saleta de fora."

A la Mama li feia molt mal, i en veu baixeta li va dir al Papa: "Em fa molt mal. Jo no puc passar 48 hores així, i menys encara, les 3 setmanes que em queden per a donar a llum. O em donen alguna cosa pel dolor o em tiro a terra, però jo no marxo d'aquí".

I Llavors vaig sentir:

Doctor Mallo: "Carai, estàs dilatada 7 centímetres. Sandra, enhorabona, estàs de part. Tothom preparat, aviseu a l'anestesista, a la matrona i al marit que està fora. La cosa anirà ràpida. Són les 22:15 i potser a les 23:00 el Pol ja ha nascut."

Visca!!! ja estava arribant la meva hora.

El Papa va haver de córrer molt: anar a buscar les coses al cotxe, fer l'ingrés de la mamà, avisar als avis que estaven uns a Calafell i els altres a Vilafranca, avisar els oncles i anar a ajudar a la Mamà. Quan va arribar, la Mamà ja tenia l'anestèsia posada i estava parlant amb la matrona.

El metge de la mama, el Dr. Garcia-Esquirol, era fora de Barcelona i no podia estar en el part, però tant a la mama com a mí ens era igual quin metge ens atengués, només voliem que jo sortís el més aviat possible i que tot anés bé.

La cosa al final va anar una mica més a poc a poc. Així que després d'unes quantes empentes vaig veure la llum del quiròfan a les 00:10 del...

Diumenge, 15 de gener de 2006

Vaig plorar molt poquet al quiròfan. Vaig obrir els ulls ràpid per veure que hi havia al meu voltant. I quan la matrona em va pesar vaig decidir que el millor era batejar-la, així que li vaig fer una pixadeta al damunt. Al cap d'uns minuts em van portar amb la Mama i el Papa.

Vaig pesar 2880 grams i media 47 centímetres i, segons deien els metges i les infermeres, el meu cordó umbilical era de campionat del món, ja que van dir que media, com a mínim, uns 90 centímetres.

Al cap d'una estona vaig sortir per la porta als braços de la meva mama damunt de la camilla. A fora estaven esperant els avis i oncles. Tots estaven molt contents de veurem i amb els ulls molt plorosos. Em van pujar a la Nurseri i em van posar una estona al llit tèrmic per a recuperar temperatura. Allí mateix els avis i oncles em van poder veure amb més tranquil·litat.

A les 5:45 em van portar a la habitació amb els meus pares i aquestes són les primeres fotos que em van fer:

Doncs aquesta és la història de la meva arribada al món. 3 setmanes abans del compte, però així va ser més sorpresa, ja que ningú m'esperava tant aviat. Però el més important de tot, és que tot va sortir molt bé, i tant jo com la mama ens trobem perfectament.

Fins aviat!!!!

Ya estoy aquí!!! (En castellano)

Hola a todos,

Ahora tengo un ratito para escribir todo lo que me ha pasado estos últimos días que, como sabréis, han sido muchas cosas. ¿Por dónde empezar? Pues por el principio...

Sábado 14 de enero de 2006

El sábado por la mañana acompañé a mis papás a la peluquería de la Pili, la prima de mi madre. Papá necesitaba realmente un cambio de look ya que llevaba el pelo muy largo. Estando allí me entraron unas ganas locas de salir, quizás es que yo también quería cortarme el pelo!!! Así que decidí lanzar una patadita por aquel agujerito que ponía "Exit". Entonces oí el siguiente diálogo:

Mamá: "Jordi, no me encentro muy bien."
Papá: "¿Quieres que vayamos al hospital?"

Yo me puse a gritar: "SIIIIIIIIIIIII" pero nadie me oía...

Mamá: "Pili, nos vamos al médico ya que no estoy muy fina"
Pili: "Sí, sí, iros que allí estaréis más tranquilos"

Entonces me subí al Scenic y noté como volvíamos hacia Barcelona.

Papá: "¿Entramos por las rondas y pasamos por casa? Así podemos ir a buscar los papeles del embarazo y de paso podemos coger la canastilla y las cosas por si las moscas..."
Mamá: "De acuerdo, pero no cojamos nada. No creo que lo necesitemos. Total, ¡¡¡todavía faltan 3 semanas para salir de cuentas!!! De momento solamente siento una presión aquí abajo... "
Papá: "Igualmente lo cogeremos y así ya lo tenemos en el coche..."

Papá: "San, ¿qué tal estás? Es que estamos en reserva y creo que sería buena idea que fuéramos a poner gasolina... No vaya a ser que..."
Mamá: "No te preocupes, vamos a poner gasolina, que estoy bien"

Un ratito después fue cuando me sentí en un sitio familiar... La zona de urgencias de la clínica del Pilar. Unos meses atrás ya estuve aquí... Cuando a mamá le daban aquellos pinchazos tan fuertes.

Doctor Mallo: "Sandra, estas cosas son normales, y más aún si tuviste visita con el ginecólogo el pasado jueves. Te he hecho una ecografía, y Pol está bien y todo está listo para que salga, pero tendrías que hacer reposo 3 ó 4 días hasta que vayas al médico. Pol aún no está encajado pero tendrías que hacer bondad no vaya a ser que se precipite todo. Nada de pesos, nada de subir o bajar escaleras y reposo absoluto, mejor cama que sofá."

Mamá: "De acuerdo doctor".

Miré mi reloj y eran las 13:30 del mediodía, entonces me puse a gritar: "¡¡¡Quiero salir!!!!" pero todavía no me oía nadie.

Mamá: "Jordi, vamos a casa. Ya decíamos que no era nada y todo normal. Solamente tengo que hacer".
Papá: "De acuerdo. Iremos a buscar un pollo y así no tenemos que hacer la comida y poder descansar. Esta tarde tengo que llevar el partido del Mini femenino de Laura y Albert, pero llamaré a Iban a ver si lo puede llevar él para poder cuidarte".

Después de comer decidí que ya era hora de salir y empecé a empujar a mamá.

Mamá: "Jordi, tengo como unos pinchazos aquí..., es como si tuviera una presión muy fuerte. Me van y vienen por momentos.
Papá: "Sandra, coge el cronómetro de los entrenos y vamos a mirar el tiempo que pasa entre cada pinchazo que sientes. Intentaré averiguar en este libro si son contracciones o no."

Mamá: "Jordi, ahora ya son cada 7 minutos y me duran hasta 2 minutos".
Papá: "Pero de todas maneras no son nada regulares. Voy a llamar al hospital a ver que me dicen. Me han dicho que por teléfono no saben si son contracciones. Que vayamos, que está el mismo médico de esta mañana y que él podrá valorarlo".

Mamá: "Voy a ducharme a ver si me relajo y después decidimos".
Papá: "Ya te has duchado, todo sigue igual, así que vamos al médico que yo no quiero que Pol venga aquí".

¡¡¡Ya lo había conseguido!!! Los papás ya volvían al hospital, y ahora solamente me faltaba esperar a ver que decía el médico.

Enfermera: "Hola Sandra, te pondremos aquí en el monitor para medir las contracciones, tendrás que estar unos 40 minutos y ahora avisaremos a tu marido para que te acompañe".
Mamá: "Me duele..."
Papá: "Curioso esto del monitor, las contracciones se ven muy bien, llegas hasta 90".
Mamá: "¿Cuánto rato llevamos aquí? Me duele mucho la espalda, la posición es muy incómoda".
Papá: "Llevamos casi hora y media, ten paciencia".

Doctor Mallo: "Hola, tienes algunas contracciones pero no son muy regulares, todavía. Lo mejor que podemos hacer es que vayáis para casa y que volváis en 48 horas. Pero antes daremos un vistazo a Sandra. Jordi, espérate mejor en la salita de espera."

A mamá le dolía, y en voz baja le dijo a papá: "Me duele mucho. Yo no puedo pasar 48 horas así, y todavía menos, las 3 semanas que me quedan para dar a luz. O me dan alguna cosa para el dolor o me tiro al suelo, pero yo no me voy de aquí".

Y entonces oí:

Doctor Mallo: "Vaya, estás dilatada 7 centímetros. Sandra, enhorabuena, estás de parto. Todo el mundo preparado, avisen al anestesista, a la comadrona y al marido que está fuera. La cosa irá rápida. Son las 22:15 y posiblemente para las 23:00 Pol ya haya nacido."

¡¡¡Viva!!! ya estaba llegando mi hora.

Papá tuvo que correr mucho: ir a buscar las cosas del coche, hacer el ingreso de mamá, avisar a los “avis” que estaban unos en Calafell y los otros en Vilafranca, avisar a los tíos e ir a ayudar a mamá. Cuando llegó, mamá ya tenía la anestesia puesta y estaba hablando con la comadrona.

El médico de mamá, el Dr. Garcia-Esquirol, estaba fuera de Barcelona y no podía estar en el parto, pero tanto a mamá como a mí nos daba lo mismo que médico nos atendiera, solamente queríamos que yo saliera lo más pronto posible y que todo fuera bien.

La cosa al final fue un poco más despacio de lo previsto. Así que después de unos cuantos empujones vi la luz del quirófano a las 00:10 del...

Domingo, 15 de enero de 2006

Lloré poquito en el quirófano. Abrí los rápido ojos para ver que había a mi alrededor. Cuando la comadrona me pesó decidí que lo mejor era bautizarla, así que le hice una “meadita” encima. Al cabo de unos minutos me llevaron con mamá y papá.

Pesé 2880 gramos y medí 47 centímetros y, según decían los médicos y las enfermeras, mi cordón umbilical era de campeonato del mundo, ya que dijeron que medía, como mínimo, unos 90 centímetros.

Al cabo de un ratito salí por la puerta en brazos de mi mamá en la camilla. Fuera estaban esperando los “avis” y tíos. Todos estaban con los ojos llorosos y muy contentos de verme. Me subieron a la Nurseri y me pusieron en la cuna térmica para recuperar temperatura. Allí mismo los “avis” y tíos me pudieron ver con más tranquilidad.

A las 5:45 me llevaron a la habitación con mis papás, y estas son las primeras fotos que me hicieron:

Pues esta es la historia de mi llegada al mundo. 3 semanas antes de cuenta, pero así fue más sorpresa, ya que nadie me esperaba tan pronto. Pero lo más importante, es que todo salió muy bien, y tanto yo como mamá nos encontramos perfectamente.

¡¡¡Hasta pronto!!!

Els regals que m'han portat els reis. (En català)

Hola a tots!!!
Escric per a explicar totes les coses que m'han portat els reis. A casa meva no m'han portat res (els meus pares deuen estar tant farts que no han posat res per mi a la seva carta) així que passo a descriure el que m'han portat a casa dels avis i tiets:

A casa de la Menchu, el Francesc i el Tete:

• Un canviador a Joc amb la canasteta.
• Un sillonet a Joc amb la canasteta.
• Una cortina per a la porta a joc.
• Un joc de llençols pel bressol.
• Un mural a joc pel bressol.
• Un pitet brodat.
  

A casa de la Mari Carmen, el Manel, l'Iban, el Roger i la Cati:

• Un pelele de Mickey Mouse amb gorret i pitet.
• Unes lletres amb el meu nom per posar a l'habitació.
• Una llumeta petita per a l'habitació.
• Una motxilla portabebés per a que em portin els papas el proper estiu.
• Una gorra per quan sigui gran.
• Uns ninotets per a poder jugar amb ells al cotxet.
  

A casa de la padrina i la Neus:

• Un conjunt de samarreta i polaina

Em sembla que no em deixo res, però és que amb tantes coses... Com veieu els reis s'han portat molt bé... Suposo que serà que encara no he començat a fer dolenteries...

Han arribat els Reis Mags (Dual)

Hola a tots!!!
Ahir vaig anar a veure la meva primera cavalcada dels Reis Mags a Barcelona dins la panxa de la mama. Em va agradar ja que em vaig moure molt. Sobretot em va agradar la música de les diferents carrosses.
Aquest matí al llevar-me he vist que han passat els reis per casa. Hi han regals per a tots i per a mi també. Quan la Mama ha començat a fer soroll amb els papers obrint regals li he fet saber que també m'agradava donant unes quantes patadetes. De ben segur que l'any vinent ja podré trencar jo mateix els papers.

Hola a todos!!!
Ayer fui a ver mi primera cabalgata de Reyes en Barcelona dentro la barriga de mi mamá. Me gustó mucho ya que me moví un montón. Sobretodo me gustó la música de las diferentes carrozas.
Esta mañana al despertarme he visto que han pasado los reyes por casa. Hay regalos para todos y para mi también. Cuando mamá ha empezado a hacer ruido con los papeles al abrir los regalos le he anunciado que también me gusta con unas pataditas. El año que viene ya podré abrir yo mismo los paquetes.

Presentació (Dual)

Hola a tots!!!
Aquest és el meu primer missatge en el meu Blog. Sóc en Pol Cardona i Colomé i aquí podeu veure la meva foto de quan tenia 20 setmanes:

Hola a todos!!!
Este es mi primer mensaje en mi Blog. Soy Pol Cardona Colomé y aquí podreis ver mi foto de cuando tenía 20 semanas:


Ara ja en tinc 35 setmanes i ja estic a la recta final. Us tindré al dia de les darreres noticies en aquest blog.

Ahora tengo ya 35 semanas y estoy en la recta final. Os mantendré al dia de las últimas noticias en este blog.